Quina expectativa! Quina eufòria! Fins i tot podríem dir: Quin enrenou! Tot perquè s'acaba el segon mil·lenni de l'Era Cristiana. Dos mil anys que no hem d'oblidar, han estat comptats tenint com a referència la naixença de Jesucrist.
Si tenim en compte aquest fet, hauríem de ser més asserenats, més objectius i no oblidar que altres cultures, que avui ja coneixem prou bé, també idearen calendaris iniciant a comptar els anys molt més abans que nosaltres. Son calendaris encara avui vigents, algun dels quals són molt més antics que el nostre. Com a exemple, el calendari Xinès que ja va per l‘any 4696!.
Servir-se del nostre calendari, per a creure, per a esperar, o per a sentir temor, que el simple fet de passar d'un mil·lenni a l‘altre implicarà esdeveniments sobtats que, de cop i volta, poden afectar la nostra existència, és una frivolitat.
Parlant de milers d‘anys i parlant de calendaris, parlem de temps. Possiblement l‘Home oblida massa fàcilment que la Natura no mesura el temps. La Natura només repeteix cicles i prou. És l'Home qui va tenir l‘acudit o la necessitat de mesurar el que en denominem "temps".
Quan el calendari i el rellotge van ser a l'abast de tothom, la Humanitat va condicionar la seva vida al "transcórrer del temps". L'Home actual dóna tanta importància al temps mesurat que la Natura, observant com la Humanitat actua, "es trenca de riure".
Avui ja sabem calcular l'edat de les pedres i els resultats ens indiquen que algunes tenen milers i milers d'anys. Tot i sabent això, l'Home encara continua donant-se importància. Amb la seva immodèstia, raona, manifesta i escriu coses com: "l'Home pot destruir la terra", "el món s'acabarà" i pensa en la fi del món com un fet absolut.
El seu sentit de superioritat no el deixa comprendre que la Terra no el necessita. Que la Terra pot existir sense l‘Home. Que la Terra pot esdevenir un lloc inhòspit on ell no pugui viure. Un lloc on les pedres, sense l'Home continuarien envellint i on la Natura seguiria "trencant-se de riure" i refent a la seva manera el que l'Home li està desfent.
No siguem babaus! Utilitzem les acaballes del segon mil·lenni per celebrar-ho amb alegria, en pau i cercant de tenir més temps, més estimació els uns per als altres.
Pere Vergés i Villalonga. / 1999
Els meus textos poden ser utilizats, sense esser modificats, avisant prèviament per e-mail a: pedro@verges.org