Quan vaig sortir al carrer una pluja fina i un entorn de tardor em varen donar el "Bon dia". Vaig topar amb un dia gris, estampat amb fulles mortes que la pluja enlluentia. Caminant amb el cap baix veia com elles imitaven els colors del rovell de ferro mullat.
Anava a comprar pa i amb els meus passos esvalotava les fulles. No me’n sabia estar d’arrossegar els peus entremig d’un llit de fulles seques.
Entrant ja a la fleca, flaire de pa calent em va amanyagar el nas. Una colla de pans agrupats a l’altura dels meus ulls, em va rebre amb un altre "Bon dia", un “Bon dia” ple d’optimisme. Vaig triar un pa rodó i quan el vaig tenir a les mans, sense pensar-ho, el vaig fer gemegar oprimint-lo suaument amb vuit dits sota i dos sobre. Els gemecs que deixà anar foren per a mi bona música, com la que se sent trepitjant fulles seques.
Més tard, encenent el foc, l’escorça dels trossos de llenya i la crosta del pa que tenia al costat semblava que em volguessin recordar els colors de les fulles seques. Després, llesques de pa fent tombarelles sobre les brases, agafaven gairebé els mateixos tons de rovell de les fulles mortes i l caliu, passant-se poc a poc, em recordava que la meva existència també és passatgera.
A fora, la pluja encara seguia enlluentint fulles i jo, mentre amb un gra d’all anava refregant torrades, pensava en la primavera.
Un fil d’oli caient del setrill me les brodava i elles responien lluint rialletes seductores. Vaig escollir la més riallera, li vaig regalar uns granets de sal i la vaig mossegar.
Mastegant a poc a poc davant del porró, que, amb vi negre, m’esperava, pensava en tantes d’aquestes coses, senzilles, que ens poden fer la vida agradable. Només depèn de cada u de nosaltres.
Pere Vergés i Villalonga. / novembre 1998
Els meus textos poden ser utilizats, sense esser modificats, avisant prèviament per e-mail a: pedro@verges.org