Sense voler entrar en les causes, és un fet, segons les estadístiques,
que actualment les persones vivim més anys que en altres temps. Conjuntament
amb aquest fet, ara, podem utilitzar i servir-nos de coses que, en la pràctica
i a primera vista, sembla que ens fan la vida més còmoda i més
agradable. Però, quan ja s'ha "viscut" una mica envoltat de
tots aquests invents i objectes -que realment són molt pràctics-
no podem tancar els ulls
davant d'una nova mena de frustració, no confessada i assumida, que constatem,
en nosaltres mateixos i en la gent del nostre entorn immediat.
Constatem que, si bé en relació amb el calendari vivim més
anys que els nostres avantpassats, en relació amb els invents, els objectes,
els
aparells, que tenim a casa, tot i disposar de més anys de vida, paradoxalment,
el temps que vivim ja no és prou per a servir-nos-en. No
tenim prou temps de vida per utilitzar com cal, totes les coses que ens han
entrat a casa, de les quals creiem que podem disposar quan voldrem. Però,
ai las! lleixes i calaixos són plens, de cintes de video, amb gravacions
de casaments, bateigs, viatges, pel·lícules, etc., que en total
sumen ja
centenars d'hores de projecció, de desenes de discos i d'àudiocassets
amb veus i música per escoltar que ens esperen. Capses i àlbums
se'ns omplen de fotografies que no tenim mai temps de mirar, i ja tenim un grapat
de discos compactes que contenen, també, hores i hores de música
i cançons que, ja pressentim, no tindrem ja mai temps d'escoltar del
tot. Els llibres, molts sense llegir encara, se'ns envelen de pols als prestatges.
El temps passa i mentrestant la casa se'ens fa petita i la vida curta.
Per aconseguir temps i aprofitar més la vida -la longevitat de la qual
ara gaudim- fem l'esforç de girar l'esquena a l'aparell de televisió.
Però, ai
las! ja entrat a casa també l'ordinador, amb Internet i correu electrònic
inclosos, que ens fa atansar el nas al monitor estones considerables. La
vida segueix i no tenim temps d'utilitzar res com cal, perquè, de tant
en tant, hem de llegir els manuals d'instruccions dels aparells dels quals hem
oblidat, per falta de temps per usar-los, el seu maneig. Tot ho fem a mitges
i saltirons, i mentre l'amic ens explica les possibilitats del seu nou
aparell de DVD que ja té a casa, dins del cap ens volta la pregunta:
vivim, realment, més que els nostres avantpassats,? O és que només
fem vida de
tastaolletes en lloc de viure?
Pere Vergés i Villaonga / zuric, 2002
Els meus textos poden ser utilizats, sense esser modificats, avisant prèviament per e-mail a: pedro@verges.org