Rebaixes! Oh, màgica paraula que ens proposa acció. Que ens proposa corredisses, empentes i cops de colze a les costelles. Quina emoció veure samarretes, faldilles, bruses, armilles, barrets, calces, i batins fent saltirons sobre els taullels. Veure com entre esgarrapada i estira-i-arronsa uns calçotets canvien de mans. Quina emoció! Quina fal·lera es veu en les mirades, quin desfici en el cercar, en descobrir la peça -gairebé sempre innecessària- amb la mateixa il·lusió i esperança del caçador que surt a caçar i vol tornar a casa i mostrar el seu trofeu.
Abans de deixar-nos portar per la màgica paraula, convidria reflexionar:
El que un temps, ja lluny, es veia -o deuria ser- la necessitat lògica de "liquidar" uns gènere sobrant, actualment, veient la magnitud de la propaganda invitant a la "festa", fa pensar que les "rebaixes" son un acte cuidadosament programat. Altrament no s'explica com tantes i tantes empreses els sobri tant i tant de gènere. Es fa dificil de creure que temporada darrera temporada tantes empreses s'equivoquin, de tant, en les previsions de vendes ¿O és que s'utilitza el nostre instint, adormit, de caçadors i se'l desperta i canalitza "orquestrant rebaixes?"
Pere
Vergés i Villalonga
Vilanova i La Geltru, 1999
Els meus textos poden ser utilizats, sense esser modificats, avisant prèviament per e-mail a: pedro@verges.org