Llegint que s'inverteixen elevadíssimes quantitats de diner en construir instal·lacions per envasar aigua en ampolles i bidons, hom pensa en les fonts públiques.
La imatge de gent bevent aigua en una font pública ja se'ns esborra de la memòria. Una imatge que l'anem subtituint, per la de gent bevent aigua d'una ampolla de plàstic.
S'ha arribat a un punt, que fins i tot podem comprar ampolletes d'aigua de luxe i ampolles d'aigua de "marca", com es fa amb els vins; només que el vi el temps el millora i l'aigua corrent és millor que l'aturada.
La propaganda a favor de l'aigua envasada ha aconseguit, que beure aigua de la que surt d'una aixeta s'hagi convertit, socialment, en un acte de persona marginada.
Hi ha una generació de persones joves, que ja tenen dret de vot, que des de menuts han vist les mares comprar aigua amb la mateixa actitut i assiduïtat que es compra el pa. Una generació que el seu entorn ha habituat a comprar ampolles i bidons d'aigua i a no beure'n de la que surt de les aixetes.
Per allò que no es pot demanar el que no es coneix, és imaginable que aquestes generacions, no faran cap pas per reclamar que l'aigua de les aixetes, tan les de casa com les de les fonts públiques, sigui no només potable, sino també bona.
Actualment reclamar que l'aigua de l'aixeta sigui bona de gust, gairebé sembla una utopia, sembla un desitg de somiatruites. Mentrestant de l'aigua que surt de les nostres aixetes només ens diuen que és potable i res més. En aquest sentit, es pot pensar que no es fan els esforços necessaris perquè ens poguem estalviar, almenys, la feina d'anar a comprar i traginar l'aigua per cuinar i per beure.
¿És que la blancor de les piles de bidons d'aigua buits, junt les deixalles ens enlluerna a tots plegats?
Pere Vergés i Villalonga / 1999
Els meus textos poden ser utilizats, sense esser modificats, avisant prèviament per e-mail a: pedro@verges.org