Repassant la història i vivint el present, constatem que cada generació s’ha de confrontar amb actes de guerra, de terror i de violència humana motivats per la força de dogmes i creences.
Són desgracies, fets horribles, que foren i són, generades per cervells humans. Uns cervells amb l’enteniment pressionat i guiat per dogmes i conviccions. Uns cervells que justifiquen els seus corresponents actes dins la cultura, sigui la que sigui, que els ha tocat viure i ensinistrat.
Davant de confrontacions concretes i fets del present, on les conviccions juguen un paper determinant, augmenta ja la quantia de persones a les quals els costa acceptar que puguin ésser « volgudes pels déus » i que per assolir concòrdia, ens hem d’anar matant uns als altres, segle rera segle, en nom del déu en el qual ens han fet creure o creiem.
També augmenta la quantitat de gent que dubta ja de la bondat dels déus i fins i tot de la seva existència. Són gent que considera que mentre l’Home tingui tants déus a la seva disposició, mai no podrà existir la pau i la germanor que cada un d’ells mana i aconsella prodigar, perquè: diferents « lleis divines » conformen diferents cultures i cada una d’elles ensinistra la seva gent inculcant que la pròpia és la justa, la vertadera, la bona, i que les altres s’equivoquen, i fins i tot són antagòniques.
A l'Home i la Dona del Segle XXI, venerar i creure únicament en la Vida, amb totes les seves formes, li és més necessari, que assumir els enfrontaments entre els diferents dogmes i creences, els quals, per causa de l'odi que generen i acumulen, es fa molt difícil que puguin aconseguir, de forma perdurable, conviure en harmonia.
L’Home i la Dona del segle XXI haurien de poder assolir desempallegar-se dels dogmes que encara els entabana i els limita l’enteniment. Fets i situacions actuals, són senyals ja prou clares, per a comprendre que s’haurien de fusionar tots els déus, divinitats i símbols.
Fer una fusió de déus de la qual en sorgeixi, única i enfortida la “deessa” Vida. Perquè: viure és una veritat tangible. Una veritat congènere a la Natura, que tothom hauria de poder desenvolupar sense la carrega psicològica que els dogmes creen.
.
Pere Vergés i Villalonga
Octubre 2006
Els meus textos poden ser utilizats, sense esser modificats, avisant prèviament per e-mail a: pedro@verges.org